El compromís de la UE amb els drets fonamentals dels seus habitants ha portat a construir un concepte molt valuós: la ciutadania europea.
Aquest comporta drets com circular i residir lliurement en qualsevol Estat membre, participar activament en les eleccions europees, comptar amb protecció diplomàtica, tenir cobertura sanitària i drets laborals o rebre un tracte no discriminatori per raons de nacionalitat, religió, sexe, edat o orientació sexual.
Per això, en l' actualitat, Europa alberga les societats més igualitàries del món i gaudeix d'alts estàndards en termes de qualitat de vida.
Ni passaports, ni duanes: un espai econòmic comú
Es tracta d' un dels grans assoliments del projecte europeu, ja que delimita un espai sense fronteres interiors que afavoreix la mobilitat, la integració i l' estabilitat econòmica. Una realitat creada el 1993 i enfortida amb la moneda comuna i el pressupost conjunt.
La integració espanyola en el mercat únic va suposar un enorme esforç d'adaptació en alguns sectors, si bé va accelerar la competitivitat i la innovació. Després de 40 anys, Espanya és considerada un dels motors econòmics d'Europa.
Entre l'Erasmus, Europa Creativa i Horitzó Europa
Educació, cultura i recerca han estat i continuen sent pilars essencials del benestar col·lectiu. La UE tracta d'unir esforços mitjançant programes de finançament i cooperació conjunta, en coherència amb les polítiques pròpies de cada Estat membre.
El programa Erasmus+, que ha permès a 15.000.000 d'estudiants i docents formar-se en un altre país, és un referent dins i fora de les nostres fronteres. Però n'hi ha més, com Europa Creativa, que impulsa els sectors de la creació, la cultura i el patrimoni; Horitzó Europa, que finança la investigació d'excel·lència per abordar reptes mundials, com el canvi climàtic, o millores en el camp de la salut, la protecció social o les noves tecnologies.
L'objectiu és consolidar un model social únic, distintiu de la UE, on cultura i ciència es converteixen en garanties per a un futur millor.