<h1> L'Eurocambra dóna llum verda a la nova política agrària de la UE</h1> - Fundación CV

El Parlament Europeu ha aprovat hui la nova Política Agrària Comuna per al període 2014-2020, pactada amb els estats membres. La nova PAC, que entrarà en funcionament el pròxim 1 de gener, té per objectiu assegurar una distribució més equitativa dels fons entre els estats membres i els agricultors. El PE ha aconseguit que les ajudes vagen dirigides als agricultors actius i que hi haja una més flexibilitat en els pagaments directes condicionats a mesures mediambientals.

És la primera vegada que el Parlament Europeu decidix la nova política agrària en peu d'igualtat amb els països de la UE.

"Hui hem aprovat la primera reforma de la política agrària de la UE decidida en peu d'igualtat entre els ministres i els eurodiputats. Durant este llarg viatge, el Parlament ha aconseguit millores importants. La nova PAC mantindrà l'equilibri entre la seguretat alimentària i la protecció del medi ambient, prepararà millor els agricultors per a afrontar els reptes del futur i serà més justa i legítima", ha subratllat el president de la Comissió d'Agricultura, el socialista italià Paolo de Castro.

Per la seua banda, el ponent dels informes sobre desenrotllament rural i pagaments directes, el socialista portugués Luis Manuel Capoulas Santos ha destacat que, "a més de destinar als jóvens i xicotets agricultors els fons fins ara dedicats a les grans explotacions, hem garantit una distribució millor dels fons en tota la UE. En 2020, els agricultors de distints estats membres haurien de rebre, almenys, el 72 per cent de la mitjana comunitària dels pagaments directes".

Distribució més justa de les ajudes

El sistema de distribució de les ajudes basat en criteris històrics desapareixerà progressivament i s'introduiran noves alternatives.

El text aprovat flexibilitza el termini per a la "convergència interna" de les ajudes (dins d'un estat o en una regió). La nova política agrària establix que, per a 2019, els pagaments als agricultors que reben menys del 90 per cent de la mitjana nacional o regional s'incrementaran almenys un terç de la diferència entre el 90 per cent de la mitjana nacional o regional i els pagaments rebuts en 2014.

A més, els eurodiputats han assegurat que per a 2019 cap agricultor europeu rebrà menys d'un 60 per cent d'ajudes de la mitjana nacional o regional. No obstant això, a fi d'evitar caigudes dràstiques en el nivell de les ajudes que puguen posar en perill la permanència d'algunes explotacions, el Parlament ha insistit en el fet que cap explotació perda més del 30 per cent de les ajudes en comparació amb el primer any de vigència de la nova política agrària.

Agricultors actius

La nova PAC especifica que els pagaments directes aniran dirigits a "agricultors actius". Així mateix, els estats membres hauran d'elaborar una llista d'entitats, com ara aeroports, clubs esportius o empreses públiques de transport o construcció, que quedaran excloses automàticament dels fons comunitaris, llevat que demostren que l'agricultura representa una part substancial dels seus ingressos.

Els estats membres podran ampliar la llista sobre la base de criteris objectius i no discriminatoris, després d'haver-ho notificat a la Comissió i una vegada que les tres institucions (Parlament, Comissió i Consell) hagen donat el seu vistiplau.

Greening (Ecologització) més flexible

L'Eurocambra i el Consell han protegit la proposta de la Comissió de destinar el 30 per cent dels sobre (pressupost, assignació) nacionals a pagaments directes dirigits als agricultors que complisquen tres pràctiques agrícoles beneficioses per al medi ambient: la rotació de cultius, el manteniment de pastures permanents i la creació d'àrees d'interés ecològic en almenys el 5per cent de la superfície agrícola (per a les explotacions que tenen, com a mínim, 15 hectàrees de superfície agrícola).

No obstant això, estes mesures s'aplicaran amb un cert grau de flexibilitat. Per exemple, les explotacions amb menys de 10 hectàrees de superfície agrícola quedaran exemptes de l'obligació de rotar els cultius. Les plantacions d'entre 10 i 30 hectàrees podran rotar dos cultius i a partir de les 30 hectàrees es rotaran tres cultius. L'acord també preveu l'increment, fins al 85 per cent, del finançament comunitari per als projectes de desenrotllament rural en regions desfavorides i ultraperifèriques.

Sostre de les ajudes

El text preveu una retallada de com a mínim el 5 per cent en les ajudes a les grans explotacions que reben més de 150.000 euros.

Més fons per a jóvens agricultors i xicotetes explotacions

A fi d'atraure a les persones jóvens a l'agricultura, l'Eurocambra i els estats membres han acordat un 25 per cent extra d'ajudes als jóvens agricultors (fins a 40 anys) amb explotacions d'entre 25 i 90 hectàrees.

A més, els països de la UE estaran obligats a utilitzar el 2 per cent del seu sobre (pressupost, assignació) nacional (http://www.europarl.europa.eu/news/en/news-room/content/20131118IPR25538/html/EU-farm-policy-2014-2020-MEPs-give-final-blessing-to-greener-and-fairer-CAP) en ajudes als jóvens agricultors.

Els estats membres també decidiran si desitgen establir un mecanisme de suport als xicotets agricultors. En cas afirmatiu, els agricultors que reben menys de 1.500 euros en ajudes directes seran inclosos automàticament en este règim.

Els xicotets agricultors rebran un mínim de 500 euros i un màxim de 1.500 (200 com a mínim i 500 com a màxim en el cas de Croàcia, Xipre i Malta).

Millor gestió de riscos

El text acordat inclou un instrument d'estabilització d'ingressos per a compensar els danys als agricultors per la caiguda sobtada en la demanda dels seus productes. La Comissió avaluarà esta ferramenta i, en cas necessari, presentarà abans de finalitzar 2018 una proposta legislativa per a millorar el seu funcionament.

Un paper més actiu de les organitzacions de productors

Com a norma general, els estats membres decidiran si reconeixen les organitzacions de productors. No obstant això, sí que estaran obligats a reconéixer-les en sectors específics, com és el cas de l'oli d'oliva i el tabac.

D'esta manera, les organitzacions de productors tindran un paper més actiu en la negociació dels termes dels contractes de subministrament amb transformadors i distribuïdors (cadenes de supermercats, per exemple).

Sucre

El Parlament i el Consell han acordat l'extensió, fins a setembre de 2017, del règim existent de quotes en el sector del sucre (la Comissió va proposar 2015). Este és un objectiu prioritari per al camp espanyol.

Vi

Els drets de plantació de vinyes es mantindran fins a 2030 (davant de la proposta de la CE que marcava 2016 com a data límit). El sistema actual de drets de plantació de vinya serà reemplaçat per un sistema d'autoritzacions, que podria posar-se en marxa en 2016, encara que la validesa dels drets de plantació vigents es mantindria entre 3 i 5 anys més.

Segons el text de compromís, els estats membres haurien de posar un 1 per cent del total de la superfície plantada a disposició del nou sistema d'autoritzacions.

Llet

Espanya ha demanat en diverses ocasions prolongar el règim de quotes del sector lleter, que expirarà en 2015. No obstant això, el text acordat no modifica este termini. Els eurodiputats havien proposat la concessió d'ajudes durant almenys 3 mesos als productors que reduïren voluntàriament la seua producció almenys un 5 per cent, però esta iniciativa no va rebre el suport del Consell i la Comissió.

Tabac

Els eurodiputats no han aconseguit mantindre les ajudes acoblades al tabac. No obstant això, sí que han aconseguit que la Comissió es comprometa a ajudar els estats membres a mantindre el nivell de producció en sectors que travessen dificultats, com és el cas de la producció del tabac.

Context

Els negociadors del Parlament, el Consell i la Comissió van aconseguir al juny un acord polític sobre la pràctica totalitat de la nova política agrària. El Ple ha donat el vistiplau a la totalitat dels textos acordats.

Resultat de les votacions

L'informe sobre els pagaments directes ha sigut aprovat per 440 vots a favor, 238 en contra i 10 abstencions.

L'informe sobre desenrotllament rural ha sigut aprovat per 576 vots a favor, 101 en contra i 11 abstencions.

L'informe sobre l'OCM única ha sigut aprovat per 426 vots a favor, 253 en contra i 8 abstencions.

L'informe sobre el finançament, gestió i seguiment de la PAC ha sigut aprovat per 500 vots a favor, 177 en contra i 10 abstencions.

El reglament sobre les normes de transició per a 2014 ha sigut aprovat per 592 vots davant de 81 i 14 abstencions.